La veu de les que ja no hi són

A la Manifestació del 8M a Lisboa, una dona anònima va agafar el micròfon per explicar la història de la seva filla assassinada per violència masclista

Dalt d’un petit camió que fa d’escenari, just davant de l’Assembleia da República de Lisboa, dues dones d’edat avançada ensenyen una pancarta. “Avui fa sis anys que vaig enterrar la meva filla”, s’hi llegeix. Una d’elles agafa el micròfon i les manifestants, que abans entonaven càntics feministes, ara fan silenci absolut per escoltar-la.

La manifestació del 8 de Març a Lisboa havia recorregut alguns carrers del centre històric per arribar fins allà, davant del Parlament portuguès. Per tractar-se d’una capital europea, era sorprenent veure com el nombre de manifestants quedava lluny de les manifestacions multitudinàries de ciutats com Barcelona. Tot i això, les que hi eren, es feien notar: música reivindicativa a tot drap, crits en contra el capital i una consciència de classe que a vegades està absent en el feminisme més mainstream de l’estat espanyol. Poques pancartes primaven la imatge al missatge i moltes cridaven a la interseccionalitat amb altres lluites contra les opressions.

Abans que caigués el sol, tothom va arribar als peus de la llarga escalinata que condueix al Parlament. El perímetre de l’edifici, per on normalment s’hi pot transitar amb normalitat, estava en aquest cas flanquejat per policies – tots homes – que n’impedien l’accés. Just davant, les organitzadores van instal·lar-hi el camió que havia liderat la manifestació i pujades damunt van llegir diversos manifestos, un per cada entitat convocant. La suma de totes les que van prendre la paraula va construir un discurs interseccional, amb un èmfasi especial en els drets de les dones treballadores i migrants i en la lluita contra en canvi climàtic que afecta directament i en major mesura a les dones del sud global.

Després d’una actuació de rap feminista, es va deixar un espai per sentir la veu de totes les dones que tinguessin alguna cosa a dir. Va ser llavors quan la dona que feia sis anys havia perdut la seva filla, víctima d’un assassinat masclista, va agafar el micròfon. “La meva filla va haver de fugir de la casa que era seva i del seu agressor amb un fill de vint mesos. Al cap de quatre anys, ell va matar-la”, va explicar agafant aire. Des d’aleshores ha estat denunciant la desprotecció que va patir la seva filla davant el maltractament de la seva exparella. Segons explica, la dona havia presentat denúncies a les autoritats, però l’única resposta per part de la justícia era multar a l’agressor.

A diferència d’Espanya, on des del 2004 existeix una llei expressa contra la violència de gènere, el reglament jurídic portuguès inclou una llei del 2009 destinada a prevenir i assistir a les víctimes de violència domèstica, sense fer servir el terme violència de gènere ni assenyalar la violència estructural contra les dones.

“Una bona justícia és el pilar de qualsevol democràcia, però nosaltres tenim una justícia pèssima”, va dir la dona, emocionada, agafant amb força el micròfon. “Tenim una justícia masclista!!”, va cridar algú des del públic. Des de dalt de l’escenari van donar-li la raó i tothom va esclatar amb crits de ràbia dirigits a l’edifici parlamentari. “Això està molt lluny de ser la casa de la democràcia”, va afegir la dona assenyalant l’Assembleia da República. “Prometen una cosa i continua tot igual; fan minuts de silenci, i nosaltres no volem minuts de silenci, volem respostes”, va acabar entre crits de suport.

En els últims 15 anys, més de 500 dones han estat assassinades a Portugal, i 28 només l’any passat segons l’Observatório de Mulheres Assassinadas (OMA). Tot i això, les estadístiques oficials fetes per la Comissió per la Ciutadania i la Igualtat de Gènere de la Presidència del Consell de Ministres sumen als feminicidis i d’altres violències exercides contra les dones, les agressions comeses contra homes dins el context de la llar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s