Vida de barri: un patrimoni en perill d’extinció

El dia a dia d’una veïna del centre de Barcelona evidencia la transformació de la ciutat en els darrers 50 anys

Els rajos de sol travessen les fulles d’un balcó florit i inunden el menjador. Dins, una dona de 74 anys es corda les sabates, agafa la jaqueta i surt al carrer. Tot de persones amb maletes la rodegen mentre ella es fa pas amb el carro de la compra: aquest és l’actual centre de Barcelona.

Lydia Mayoral va néixer l’any 1944 en aquesta mateixa ciutat. La seva infància la va passar entre una masia a Les Corts i un pis al costat de les vies del barri de Sants. Ja amb 14 anys, va haver de posar-se a treballar i, des de llavors, va passar per diferents empreses com a secretària. Així és com va treballar en despatxos d’ alguns dels edificis que ara són venerats per turistes, com la Casa Batlló, per exemple. “Veus, aquí és on tenia el despatx la General Elèctrica Espanyola. Donava al patí del darrere de la casa”, fa assenyalant el balcó del cèlebre edifici de Gaudí on ella havia treballat.

No van passar molts anys fins que va anar a viure molt a prop d’allà amb el seu marit Vicens, al carrer Tallers, poc després de casar-se l’any 1966. Des de llavors, la seva vida ha sigut aquí, a Ciutat Vella. Una vida, però, que ha canviat molt en els darrers anys. “El pitjor és la impersonalitat, no hi ha caliu de barri”, explica la Lydia.

CercosLaura-3

La Lydia es mira una fotografia de la seva botiga al carrer Joaquin Costa. (Troba la resta de fotografies del reportatge AQUÍ)

Aquesta vitalitat que tant troba a faltar ella la coneixia de ben a prop: tenia una botiga de roba al carrer Joaquin Costa. “Allò era com un poble, la gent es passava molta estona a la botiga, sabies de tothom”, recorda la Lydia. Ara, però, diu que la gent gran ha anat morint o marxant i el jovent no s’hi queda gaire, al barri, “perquè tot és molt car i hi ha poques botigues per comprar al dia a dia”.

La transformació d’un barri

En part, la seva percepció es pot expressar amb xifres. En només tres anys, el preu del lloguer per metre quadrat ha augmentat un 35,6%. L’any passat, Ciutat Vella era un dels districtes més cars de Barcelona amb una mitjana de lloguer de 14,46€/m2. Només per darrere de Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts. La pujada dels preus per força desplaça els habitants que no es poden permetre els nous lloguers cap a altres zones més assequibles de la ciutat.

Aquest és un fet forçament entès com a gentrificació que, tal i com descriu la Gran Enciclopèdia Catalana, és el fenomen pel qual els centres de la ciutat degradats es rehabiliten i, posteriorment, s’hi instal·len grups socials de classe mitjana i alta, “cosa que comporta un canvi en les activitats econòmiques i, de vegades, el desplaçament dels grups socials més vulnerables”.

Pel geògraf Oriol Nel·lo això és “una constant en el procés d’urbanització contemporani”. Bàsicament, passa en moltes ciutats i Barcelona no n’és una excepció. La diferència entre les diverses zones de la ciutat en tant que accessibilitat, qualitat urbana i preus fa que com més renda es tingui, més capacitat d’escollir on residir.

Això fa que les persones amb més recursos es concentrin on hi hagi més avantatges i millors serveis perquè es poden permetre els alts preus del sòl, mentre que les amb menys recursos s’estableixen allà on els preus són més baixos i la qualitat urbana també. En definitiva, com argumenta Nel·lo, la gentrificació és només una cara d’un fenomen molt més gran que afecta a moltes zones de la ciutat: “la segregació residencial dels grups socials”.

Aquesta situació, segons la recerca “Barris i Crisi” d’Ismael Blanco i Oriol Nel·lo, precedeix la crisi, però que s’incrementa amb aquesta i l’ascens continua a posteriori més enllà dels barris centrals de la ciutat. A banda de la situació econòmica, hi ha altres aspectes que també fomenten aquesta segregació. El turisme i el seu creixement descontrolat n’és un d’ells.

La gentrificació és només una cara d’un fenomen molt més gran que afecta a moltes zones de la ciutat: “la segregació residencial dels grups socials”.

A banda dels permisos hotelers, des del 2016 l’Ajuntament de Barcelona ha detectat 4.900 pisos turístics sense llicència. Una dada que evidencia l’expansió d’aquesta activitat fins i tot fora de la llei. Aquesta situació és extremadament palpable a Ciutat Vella, que s’ha convertit en un dels centres neuràlgics de la ciutat per visitants d’arreu del món.

Comprar a la “Plaça”

Sigui pels turistes, sigui per les classes més altes que ara volen viure al centre de la ciutat, el fet és que la vida i el comerç de la zona han canviat per afavorir als seus nous residents. Tot i això, encara queda qui intenta conservar el barri tal i com era abans. “Guarda’m maduixes si us plau, que vaig a la plaça i quan torni te les agafo”, diu de passada la Lydia al botiguer de la petita fruiteria del carrer de les Ramelleres. Per plaça, la Lydia es refereix al Mercat de Sant Josep – La Boqueria, el lloc on la lluita per la resistència de la vida de barri encara es fa més evident.

Arrossegant el carro, entra per un dels laterals del mercat perquè ho té més a prop de casa i perquè, tot sigui dit, així esquiva els turistes que es fan fotos a la porta principal. Allà hi ha parades amb verdures de pageses i la Lydia s’hi atura per comprar quatre coses. “El que em fa més ràbia és que em facin fotos mentre menjo!”, diu una venedora referint-se als turistes.

Tothom coincideix en dir que el Mercat està transformat: hi ha més parades amb fruita triturada convertida en sucs que parades de tota la vida. Sembla que el comerç tradicional està perdent la batalla. I els nervis també. Entre l’aviram de la parada de la Carme Vall-Llovera hi ha alguns rètols dirigits a turistes: “we are not a tourist attraction”, diuen. Aquesta paradista treballa a la Boqueria des de 1964 i ha vist com el turisme els ha afectat a les ventes. “Es creuen que poden fer-se fotos i anar per on volen, i després no compren, només allò que és per turistes. Es perd l’essència de Barcelona així!”, denuncia la Carme.

CercosLaura-6
La Lydia passeja amb el carro entre les parades de la Boqueria. (Troba la resta de les fotografies d’aquest reportatge AQUÍ)

Arrossegant el carro i esquivant les persones que baden amb la càmera de fotos i no miren on posen els peus, la Lydia abandona la plaça i torna cap a casa. De camí, a la meitat del carrer Joaquin Costa, es troba la Paqui, una veïna del barri. Ella treballava en un portal d’aquest carrer molt a prop de la botiga de roba de la Lydia. “Des de molt petita ja vaig començar a treballar allà”, assenyala la Paqui. En aquell portal hi havia un quiosc on llogaven novel·les i còmics de segona mà i les converses amb els altres comerciants de la zona eren el pa de cada dia. Ara, però, les dues veïnes ja no parlen tant perquè ja no es troben tan sovint pel carrer. Tot i això, sempre que es troben se saluden i es posen al dia de les altres veïnes del barri que també fa temps que no veuen. Avui, parlen durant una bona estona sobre la seva vida i la dels seus fills i nets. Després, cadascuna segueix el seu camí.

Una mica més a dalt d’on ha trobat la Paqui hi ha una botiga de mòbils. És just aquí on la Lydia i el seu marit van treballar durant més de 30 anys venent roba. “Em fa pena passar per aquí”, diu intentant no mirar gaire per no veure com ha canviat. Però la Lydia porta una foto antiga del seu aparador que evidencia com de diferents estan les coses. Al passar-hi per davant, l’amo actual de la botiga la saluda, i li fa gràcia que la Lydia porti una imatge del que havia estat aquell local. Amb el mòbil, fa una foto a la fotografia. Una imatge de l’evident transformació del barri i del relleu de dues generacions de classe treballadora amb orígens molt diferents. Es troben, però, en un mateix punt: intentar mantenir-se en un barri que les va expulsant, a poc a poc, amb l’augment dels preus de la vida i la transformació de carrers i comerços que ja no són el que eren abans.

(Reportatge premiat com a finalista al XXVI Certamen Literari Francesc Candel | 2019 en la categoria de Reportatge Periodístic)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s